dimarts, 4 de novembre del 2014

Carolina Panesso | La valentia d'una noia de 20 anys

La Carolina Panesso és una dona de 36 anys que en fa setze que viu a la nostre ciutat. Procedent de Colòmbia, ens explica la seva dura i difícil vivència.  

Ens va fer pensar molt el fet que una noia de només vint anys, va haver de tirar endavant sola, en un país molt diferent al seu, sense conèixer a ningú. La Carolina és una  dona valenta que va voler provar si se’n sortia tota sola en un país diferent i millor que el seu.

La vam escollir perquè una de nosaltres ja la coneixia.  Era una antiga veïna. La meva mare sempre que tenia alguna mena de problema intentava ajudar-la. 

Quan va venir va tenir problemes per aconseguir els papers i treball. La carrera i la titulació que tenia al seu país no li van acceptar i per tant va haver de moure cel i terra perquè fos valida aquí.  

Ella va tenir un fill nascut aquí, a Barcelona amb un home colombià amb el que desgraciadament no va tenir molta sort i ara no estan junts. Ara és feliç amb el seu fill de set anys i la seva tranquil·la vida. Actualment treballa i apren el nostre ’idioma, el català.

Realitzat per: Clara i Carla


Allí





Viatge


 



Aquí 


Xuexian Wang | En un poble entre muntanyes

Actualment Xuexian té 17 anys i està estudiant i vivint al Poblenou a Barcelona. Prové d’un poble entre muntanyes a la regió de Shangai a la Xina: Qintien

En aquell poble, quan era petit, solament hi havia nens, avis i àvies perquè els pares dels nens estaven a altres països guanyant diners per als seus pares i pels fills i filles.

En Xuexian vivia amb els seus avis mentre que els seus pares estaven a Europa. La seva mare treballava a les fàbriques que hi havia al Poblenou. El seu pare era cuiner. Fa un temps van decidir tenir un bar per guanyar més diners i van tenir una filla petita: la Jani que és la germana d’en Xuexian.

Els pares van trucar als avis d’en Xuexian al poble i li van dir que havia de marxar a Espanya. En Xuexian va fer sol el viatge en avió i va arribar a Espanya. Es va trobar amb els seus pares que ell no recordava perquè van marxar quan ell era petit

Actualment amb el pas dels anys en Xuexien s’ha adaptat a Catalunya i estudia un grau mig de formació professional per ser cuiner.

En Xuenxian  ens va dir que si tingués i fills ell no els deixaria sols com van fer els seus pares. Perquè ell diu que el temps amb els teus fills no es pot comprar i que ell voldria envellir i morir a on va néixer, a les seves terres Shangai.

La seva frase preferida és “creu en tu mateix que tu pots”.

Wences i Guang



Allí

   


Viatge





Aquí







Mazin Hermes

És Iraquí de 53 anys d'experiències molt llargues i profundes. La seva infància va ser molt dura, fins a l'extrem que eren 12 germans i quan arribaven de l'escola, a casa, havien de contar que hi fossin tots els germans. Quan va ser suficientment gran, va venir a Espanya perquè va esclatar una guerra: ja era la segona que vivia i no volia repetir. 

El vídeo conté una història extraordinària que ens fa pensar a tots i totes els que l'escoltem.

Realitzat per: Eva i Pilar


Alli


Viatge


Aqui

 

Esteban Callado


La persona entrevistada es l'Esteban Callado. Procedeix del poble de Cistierna, que està a la província de Leon. Ara té 82 anys, però està molt ben cuidat per a tenir aquesta edat.

Cistierna és un poble bastan gran de Leon. Fa 60 anys era un poble molt petit. La majoria de cases són rústiques. Ara hi ha molts llocs per a passar l'estona: la biblioteca, la piscina municipal, el parc, el poliesportiu...

El testimoni de l’Esteban és interessant perquè en aquella època era molt dífícil emigrar perquè no era normal. Va venir a aquí a guanyar-se millor la vida. I quan va arribar com que no tenia papers, el van tancar amb altre gent. Amb l’ajuda del seu germà que ja era aquí ell van rescatar. Més endavant va tirar una parada de fruita en un mercat i ara és un jubilat amb fills i nets.

L'Esteban per contestar una de les preguntes diu una frase que volem destacar: "Jo no hem sento ni d’aquí ni d’allà, hem sento dels dos llocs. D'aquí per la família, amics, el lloc de treball... I d’allà per les seves arrels familiars, els amics..."

Realitzat per: Ivan i Bernat



Allí






Viatge






Aquí






Júlia Coll

Va néixer a Menorca el dia 22 d'abril de 1984. La primera vegada que va venir a Catalunya va ser el setembre de 2002 i se'n va anar el juny de 2006 quan va acabar la carrera d'INEF. La segona vegada que ha vingut va ser el setembre de 2014, per començar el curs al nostre institut.

La primera vegada va venir per uns estudis, ella diu que estava tota sola perquè les seves amigues tenien un any menys que ella i no anaven al mateix curs. Aquella va ser una època molt dura per ella. 

Però ara,  després dels estudis, va venir perquè ella va voler. Ha vingut amb moltes amigues i ha conegut molta més gent. 

Ara mateix té un treball, és la nostra professora d'educació física.
Aquesta historia explica la part més emotiva d'una noia menorquina.

Realitzat per: Marc i Víctor





Waleed Akhtar


El Waleed és un company de classe, que té 14 anys i ve de Pakistan.  Va venir a Espanya quan tenia dos mesos.
Vam escollir gravar al Waleed, perquè saber l’història de vida d’un amic nostre és molt interessant. Encara que el coneguem des de fa tres anys, no ho sabem tot d’ell. Així també podem saber més d’ell. També ens interessava molt, perquè el seu país de procedència, o sigui, Pakistan és molt diferent que Espanya, tant la cultura com l’estil de vida.  
En Waleed en l’entrevista diu que una de les coses més importants per ell són els seus amics, perquè no li agrada la soledat.

Realitzat per: Marc, Abdullah i Waleed

Alli



Viatge


Aquí


L'Escena

Toni Domènech


El Toni va néixer a Màlaga, quan tenia vuit anys va emigrar de Huelva i va arribar a Catalunya amb catorze anys. Va passar bona part de la seva infància als carrers de Màlaga.
En el seu segon trasllat, que va ser de Huelva a Catalunya,  li va costar molt integrar-se. En aquells temps, la vida a Catalunya era difícil, l’ambient no era el més adequat, i a moltes persones que emigraven a Catalunya els costava molt integrar-se. En aquells moments  les persones eren molt racistes, hi havia molts missatges en contra dels immigrants i la vida aquí no era fàcil.  En Toni, tot i així, no recorda cap comentari racista al col·legi. 
Ara mateix el Toni viu a Catalunya, se sent a gust i està molt bé. És professor d’educació física, treballa a l’institut Quatre Cantons.

Realitzat per: Marc i David



Allí
Allí from TransformaFilms on Vimeo.


Viatge
Viatge from TransformaFilms on Vimeo.


Aquí Aquí from TransformaFilms on Vimeo

Montse Milà | Solidaritat amb els Immigrants, Ateneu Flor de Maig



La Montse te 69 anys, no sabem on va néixer per que no ens va dir res sobre això, només sabem que ara viu a Poblenou i que està molt involucara a l’Ateneu  la Flor de Maig.

És una persona molt solidària que ha ajudat molt els immigrants i ha viscut en primera persona els maltractes

El testimoni de la Montse Milà és interessant ja que ella ha viscut molt d’a prop el tema de immigració i ha ajudat a molta gent. Forma part d’una associació que ajuda als immigrants, que els ajuden a integrar-se, a fer els tràmits per aconseguir els papers o a tenir treball. 

Ha ajudat a gent que ha viscut els maltractes al Centre d’Internament per a Estrangers CIE .

Es tracta d’una persona molt implicada en el àmbit dels immigrants i que també es una persona molt amable i sociable que ha aportat molt en aquest tema.

Realitzat per: Carol, Pol i Óscar

Juan José Grangera Muñoz |



Es diu Juan José Grangera Muñoz, va néixer a Mérida, es va fer fotògraf-reporter, i va anar viatjant per Espanya. Un cop va arribar a València a l’any 1962, hi va haver la famosa nevada de Barcelona, li van dir que vingués i fes un reportatge sobre la nevada. 

Van venir quatre reporters, tots joves, estaven espantats perquè la nevada no era molt “normal”. Un senyor es va fixar en el seu treball i li va oferir una feina a la seva empresa.

Ara esta jubilat, té una família i se’l veu content. Està molt satisfet de la feina que tenia, i se sent molt bé aquí. Se sent totalment català per molt que hagi vingut de Mérida.

El vam escollir perquè és un senyor que l’ Àlex el coneix des de fa molt de temps i ens va semblar interessant el seu procés adaptació.

Realitzat per: Alex i Pol

diumenge, 28 de setembre del 2014

Curs 2014-2015 L'encàrrec

Totes i tots som migrants

Filmació d'entrevista
En el projecte haurem d’explicar amb un vídeo un cas de vida d’una persona (o grup o col·lectiu) que hagi viscut en primera persona una migració.

Ens interessa que ens expliqui el qui, el què, el com i el perquè en una entrevista que podem fer a l’institut o, potser millor, al seu entorn habitual (casa, feina o lloc de lleure...). Aquestes entrevistes les hauríem de fer prioritàriament en horari escolar del TGPE.

Caldrà pensar quines altres escenes filmem per poder mostrar varietat d’imatges i situacions per sortir d’una simple entrevista avorrida. Caldrà posar imatges de recurs al que explica la persona (també poden ser fotografies de llocs o de persones, mapes, dibuixos,...) i es poden filmar situacions interessants (la seva família, com cuina un plat del seu país, com treballa, què fa en el seu temps lliure, quines costums fa,...)

Per tant, caldrà fer una planificació de temps i contactar amb la persona que proposeu i fer-li la proposta.

També caldrà prendre decisions formals. L’entrevistarem i només sortirà ell? Sortirem també nosaltres com a entrevistadors?

Serà important documentar-se sobre el seu lloc d’origen, saber les coses que pensem que cal saber per treure-li més suc al que ens expliqui. No podem arribar a les entrevistes amb les mans a la butxaca i desorientats. Com més sàpiguem abans, més preparats estarem per fer una bona feina.






Un guió de preguntes orientatives pot ser el següent:

Del lloc on ve:
- On vivia? Com és aquest lloc o país? Com és la vida allí?
- Com vivia?
- Condicions de vida: habitatge, treball, família, dificultats…

Expectatives:
- Com o a través de qui va arribar-li la idea de marxar?
- Com s’imaginava el lloc on volia emigrar?
- Què esperava aconseguir-hi?
- Quines coses el frenaven o li dificultaven marxar?
- Es plantejava marxar per uns anys o per sempre?

El viatge:
- Com el va fer? Què portava? Com el va pagar?
- Què sentia en fer-lo?

Al lloc on ha arribat:
- Com recorda el primer contacte: Què el va sobtar? Què li va agradar? Què li va desagradar?
- S’ha sentit ben tractat?
- Ara en perspectiva, quines estratègies ha fet servir per integrar-se? Idiomes? Costums? Amics?
- Quines dificultats ha tingut?
- Quin lligam manté amb el seu origen? Manté família allí? Com és la relació?
- Què li diria o aconsellaria a una persona que ara es plantegés emigrar?