En aquell poble, quan era petit, solament hi havia nens, avis i àvies perquè els pares dels nens estaven a altres països guanyant diners per als seus pares i pels fills i filles.
En Xuexian vivia amb els seus avis mentre que els seus pares estaven a Europa. La seva mare treballava a les fàbriques que hi havia al Poblenou. El seu pare era cuiner. Fa un temps van decidir tenir un bar per guanyar més diners i van tenir una filla petita: la Jani que és la germana d’en Xuexian.
Els pares van trucar als avis d’en Xuexian al poble i li van dir que havia de marxar a Espanya. En Xuexian va fer sol el viatge en avió i va arribar a Espanya. Es va trobar amb els seus pares que ell no recordava perquè van marxar quan ell era petit
Actualment amb el pas dels anys en Xuexien s’ha adaptat a Catalunya i estudia un grau mig de formació professional per ser cuiner.
En Xuenxian ens va dir que si tingués i fills ell no els deixaria sols com van fer els seus pares. Perquè ell diu que el temps amb els teus fills no es pot comprar i que ell voldria envellir i morir a on va néixer, a les seves terres Shangai.
La seva frase preferida és “creu en tu mateix que tu pots”.
Wences i Guang
Allí
Viatge
Aquí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada